sábado, 31 de marzo de 2012

Sóc un súper heroi. Tinc poders i he decidit usar-los.

De vegades em pregunto fins a quin punt som responsables de tot allò que ens passa.

Afortunadament, no és una qüestió que em plantegi cada dia, perquè, sincerament, sí penso que en molts aspectes som els únics responsables del que ens succeeix i, el ser conscient del poder que tenim sobre les nostres vides, espanta.

Sí, sóc conscient de la relativitat de les meves paraules: Si un huracà arrasa la teva llar, poc podies fer per a evitar-ho; si un inconscient al volant es creua en el teu camí i t’involucra en un terrible accident de trànsit, tampoc podies haver-ho predit. Però vas decidir mudar-te a un lloc on saps que hi ha huracans; i també vas decidir que volies treure’t el carnet de conduir; dur de pair, però cert. I de nou, sí, sé que estic sent un xic radical, i reconec que el control absolut no existeix, però el percentatge de les accions que depenen de nosaltres mateixos és molt més elevat d’aquelles que no podem pas evitar.

Amb això simplement vull dir que la vida és, en certa manera, una presa de decisions continua, i aquestes decisions impliquen que la nostra voluntat prengui partida, aquesta és la clau.
Sovint, i no dic sempre perquè els termes absoluts també m’espanten, els fets van encadenats els uns als altres, em nego a pensar que les coses passen perquè sí. I tot plegat em fa pensar que som amos i senyors dels nostres actes, i sobretot, de les seves conseqüències, bones i dolentes.

Per això, últimament, ara que començo a ser conscient d’aquest poder, intento usar-lo amb finalitats positives. Em sento com un súper heroi, he descobert que tinc un poder i començo a fer-lo servir: tinc la capacitat d’enfocar la meva vida i els meus actes allà on vull. Tinc la capacitat de decidir, de dir sí, de dir no. Ostres! Em sento poderós! Però com tot súper heroi, haig de ser responsable.

Odio sentir que la gent es queixa de les coses que els passen, sense fer res al respecte, eximint-se de tota responsabilitat i donant les culpes a... al destí? Al veí? Al professor que t’ha suspès?
Au va!

Tens poders, utilitza’ls!