Tenia
un vas a la mà, però una gota l’ha fet vessar. Sí, només n’ha calgut una per a
fer-lo vessar.
Al
mullar-me, he pres consciència per primera vegada del impacte que pot provocar una sola gota en un
vas; potser perquè mai abans havia pensat en l'impacte que poden provocar
les coses menudes en les nostres vides.
Penso
que fins a cert punt és normal que les coses petites passin desapercebudes, però
que no les notem no vol dir que no hi siguin, que no causin un efecte. I de “coses
petites” n’hi ha moltes: petits gestos, petites actituds, petits vicis... Penso
que tendim a subestimar la força de les miques, i potser hauríem d’anar més amb
compte perquè amb una sola gota n’hi ha prou per a fer vessar tot un vas. Potser
un sol acte, per petit que sigui, també pot provocar grans canvis. No hi ha
dubte que tot suma.
I
no és pas res nou, tot això, ja ho han dit sempre: que de mica en mica, gota a gota, s’omple
la pica. Potser el problema és que no ens n’adonem fins que la pica és plena, i
de vegades d’aigua ben bruta!
Doncs
a la vida ens passa com amb les piques, o com amb els vasos. Nosaltres mateixos
som recipients oberts, susceptibles de ser omplerts. Som quelcom que pot
contenir tantes coses com formes adoptar. Gota a gota, de mica en mica, les
substàncies que hi ha al nostre voltant ens van omplint, però no en som
conscients fins que no hi cap ni gota. I si acabem per vessar, és perquè ja hi
havia alguna cosa a dins.
Però, al cap i a la fi, els recipients s’han fet per a contenir coses... segurament
el que cal plantejar-se és què hi contenen, i què passa, o què cal fer, si
vessen, no?
Resulta
que nosaltres som qui decideix què beure i, també, som el resultat de l’efecte
que ens causi la beguda que prenem. Alhora, serem els responsables de netejar
el bassal que farem si vessem la copa.
Sóc
partidari de les bones mesures: en petites dosis tot és bo, a més els excessos
sovint porten maldecaps. Però aquí és quan entra en joc el perill de “les coses
petites”, aquelles que passen desapercebudes: si omplim els gots amb allò que
no ens convé, encara que sigui en petites dosis, al final el got s’omple igual,
més tard o més d’hora, però s’omple, i com sempre, només en serem conscients quan
no hi cap res més, o pitjor, quan vessa.
Caldrà netejar el merder, però no està tot perdut. Quan el vas vessa, fins que no es trenqui, que s’acaba
trencant, tenim l’oportunitat d’omplir-lo de
nou. Això sí, tu has d’escollir amb quines gotes... pensa que totes sumen.
