sábado, 24 de septiembre de 2011

Adaptar-se o morir (de gana).

Avui tinc intenció de cuinar per primera vegada i com Déu mana des de que sóc a la meva nova llar, de manera que ahir vaig anar a comprar tot allò que necessitava:

Vaig pensar que fer una quiche podria ser una bona idea... és fàcil de fer, és bona i en tindré durant un parell de dies, el plantejament era bo, però en el moment que vaig entrar al supermercat va ser quan realment vaig ser conscient que ja no sóc a casa i que els passadissos del Tesco no són pas com els del meu estimat Mercadona (ah! beneït Mercadona!).

Innocent de mi, i com a bon animal de costums que sóc,  buscava exactament els mateixos productes i ingredients però ràpidament vaig adonar-me que no seria possible. Vaig comprar coses que s'assemblessin, però no és el mateix...

Un parell de setmanes abans de marxar cap a Anglaterra, la meva estimada mare em va instruir en l'art de la cuina, em va donar lliçons bàsiques que em permetessin anar més enllà de la P&P (Pasta & Pizza), i sí, vaig aprovar amb nota, però, ¿¿¿què fer quan saps com cuinar alguna cosa comestible però no saps com són els ingredients que utilitzaràs???

En definitiva, he decidit ser valent i cuinar amb ingredients que no sé ni què són...
La cuina, com la vida, és qüestió d'adaptar-se.

No hay comentarios:

Publicar un comentario