Aquest matí he guanyat la partida al meu despertador! he estat capaç de despertar-lo jo a ell!
Suposo que han estat els nervis del primer dia, que han fet que em despertés ben d'hora...
Avui començava les classes i, si voleu saber com ha estat el meu primer dia, és tan fàcil com pensar en la típica comèdia en la qual al personatge li surt tot malament... però sense ésser dramàtics e!
Perquè us feu una idea de com la llei de Murphy pot arribar a acomplir-se de forma inexorable, ja de bon matí, en obrir l'armari de la cuina per agafar la llet i esmorzar, la llet estava podrida!! uf! i no sabeu com em fastigueja no poder prendre'm el meu got de llet de bon matí... Bé, potser en part és culpa meva, per no haver-la deixat a la nevera, però haig de dir en la meva defensa que ha durat perfectament dos dies!! I en realitat només quedava llet per a un vas més... però era just el vas de l'esmorzar d'avui!!!
Finalment m'he comprat un cafè a la cafeteria del costat...
Després d'això, he decidit fer-me un entrepà i sortir de casa com un esperitat (no sé com m'ho he fet però, per variar, sortia de casa amb el temps just...), i com no podia ser d’altra manera, m'he perdut! Era evident que el primer dia em passaria... no sóc el primer ni l'últim que es perd pels passadissos de la universitat... però és que resulta que no era ni en l'edifici que tocava!! i el pitjor de tot és que, després de caminar durant 15 minuts per entrar a l'edifici on creia que havia d'anar, la meva classe en realitat es feia a un minut de casa, literalment!
Evidentment m'ho he pres tot amb molta filosofia i quan per fi he trobat la meva aula, tot i arribar tard, tot suat, amb el cafè degudament abocat per sobre en un moment en què l’esperit del maldestre Goofie s’ha apoderat de mi, no he pogut evitar entrar somrient... torno a ser un novell, un novell que avui ha après que de vegades no cal buscar molt lluny per trobar les coses que necessitem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario