Hi ha moltes coses que, per molt que m’hi esforci, no puc evitar fer… No puc evitar plorar quan escolto música clàssica, és instantani; no puc evitar anar al cinema i no menjar crispetes, seria impensable, però llavors tampoc no puc evitar autoflagel·lar-me quan la roba se’m queda petita per culpa del meu creixement horitzontal; tampoc puc evitar convertir-me en la persona més violenta del món quan l’ordinador se’m bloqueja, el faria bocins amb les meves pròpies mans! i és justament això, ésser conscient que tinc reaccions completament oposades, que fa que tampoc no pugui evitar analitzar la meva personalitat tot sovint, de vegades em resulta un gran misteri.
Qui sóc jo, en realitat? Sóc la persona sensible que plora amb la música o sóc el personatge violent que s’enerva quan el control d’una màquina se li escapa de les mans?
Però encara se’m plantegen més dubtes sobre la meva persona:
Sóc igual amb tothom? És el meu comportament el mateix quan sóc amb amics de tota la vida que quan sóc amb la família? O quan conec gent nova? Em comporto sempre igual i de la mateixa manera amb tothom? Definitivament, no.
Vol dir això, doncs, que sóc una persona hipòcrita? Mai m’hi he considerat pas, però també estic segur que algú que sigui hipòcrita, mai es descriuria com a tal... la única cosa que aconsegueixo pensant en aquesta direcció és que el neguit sobre qui o com sóc persisteix...
Però, i si el que passa és que qui sóc jo és la suma de totes les meves reaccions? M’equivoco quan dic que la suma de sis cares forma un sol dau? O diem, per ventura, que són sis daus?
Qui no coneix les normes del parxís? Perquè em penso que, tot això, em porta a pensar que al final resulta que, en la vida, com en el joc, cada cara té una utilitat. De vegades ens cal un 5, per treure fitxa o un 6, per tornar a tirar; potser només volem un 2 per matar a l'altre i comptar 20, o és possible que desitgem que ens surti un 1 per arribar a la casella final... però és sempre el mateix dau que ens fa aconseguir unes coses o unes altres.
En definitiva, som com un dau, estem formats per diverses cares i són els escenaris de la vida i les diferents situacions les que treuen el millor o el pitjor de nosaltres, però sempre som nosaltres.
I si ens dediquéssim a buscar tot allò que treu el millor de nosaltres?
NIIICE!!!! really nice. :)
ResponderEliminarHola Abel, molt interessant la teva reflexió!
ResponderEliminarPerò hi ha algunes coses que m'agradaria mostrar.
Tenir reaccions oposades davant diferents situacions és completament normal. Tendríem un desordre psicològic si per exemple riguesim davant qualsevol situació. és possible que et preocupi que la canalització dels teus sentiments sigui més exagerada del que potser t'agradaria però jo també sóc molt violent quan se m'espatlla l'ordinador jajaja.
Ets la suma dels teus sentiments i reaccions però per això no vol dir que sigui ni hipòcrita ni res de res. Mai som iguals amb tothom, ni ho hem de fer. No pots ser igual amb els teus pares, que amb els teus amics que amb la persona que acabes de conèixer en una discoteca. El que canvia no ets tu, sino la naturalesa de la relació que estableixes amb la persona que tens davant. Un dels paradigmes de la societat postmoderna en la que vivim és precisament la abrumadora cantitat de relacions que establim el dia a dia i les hem de "interpretar" be totes. No tractaràs a la caixera del Mercadona que a la teva mare,etc,etc.
Per no aburrirte més et puc recomanar dues lectures que et poden ser útils en tan en quan parlem sobre les qüestions que a tu et ronden pel cap i no saps que no ets l'únic a qui li preocupen i que hi ha moltes persones que tracten sobre això i t'ajuden a entendre el que sents però no aconsegueixes identificar
Com a lectura curteta et recomano que busquis el text "La Mascarada" de Joan Rivière. ( atent, que parli sobre la construcció de la subjectivitat femenina no vol dir que parli només de dones, si no que és un text que il·lustra el paradigma de "no ser el mateix en tots els moments"
L'altre text és un llibre molt divertit que es diu "El Yo saturado" de Kenneth Gergen". Aquest el tinc jo i te'l puc deixar en el cas que t'interessi.
jaja No vull agobiarte, però si en algun moment de la teva vida aquests temes t'interessen particularment, aquest comentari et pot ajuda a per algún lloc.
Segueix escribint ;)